Introducció: Déu pot conèixer el futur?

Una de les característiques intrigants del concepte tradicional judeocristià de Déu és la seva omnisciència, especialment pel que fa al seu coneixement del futur. A nosaltres, com a simples mortals, conèixer el futur sembla gairebé impossible, però per a Déu, és totalment plausible. Hi ha diversos models convincents que poden explicar com Déu podria tenir aquest coneixement. En aquest article, explorarem com la comprensió de Déu del temps, la naturalesa del seu coneixement i els enfocaments filosòfics com el conceptualisme proporcionen una explicació completa d’aquest preconeixement diví.

Entendre el temps: una clau per a la prescienciació diví

Una de les maneres més senzilles d’explicar la preconeixement de Déu és considerant la naturalesa del temps mateix. Segons una teoria particular del temps, tots els esdeveniments (passats, presents i futurs) són igualment reals. En aquest punt de vista, la diferència entre aquests punts en el temps és només una il·lusió de la consciència humana. Si el temps es percep d’aquesta manera, llavors el futur existeix tan concretament com el passat. Per a Déu, que existeix fora d’aquest continu espai-temps, veure els esdeveniments a través del temps es converteix en una tasca senzilla. Déu pot “veure” tot el que passa dins de la varietat de l’espai i el temps perquè existeix més enllà de les seves limitacions.
En aquest marc, la preconeixement de Déu no implica que Ell predigui el futur; en canvi, Ell ho observa, com nosaltres percebem el present. Tot en el temps s’exposa davant d’ell com una realitat que ho engloba tot. Aquesta explicació és convincent, ja que s’alinea amb la noció que Déu és etern, existeix fora del temps i no està subjecte a les seves limitacions.

Què passa si Déu existeix en el temps?

Tanmateix, què passa si Déu no existeix fora del temps sinó dins d’ell, vivint esdeveniments al nostre costat? Això planteja la pregunta: Com podria Déu conèixer el futur en aquest cas? Alguns poden pensar que Déu “mira endavant” per preveure els esdeveniments, de manera similar a com podríem anticipar el resultat d’una situació. No obstant això, aquesta analogia que compara el coneixement de Déu amb la percepció humana és profundament defectuosa.
El coneixement de Déu no depèn d’una percepció com la nostra. Quan entenem el món a través de la percepció, confiem en els nostres sentits per interpretar-lo. Però Déu, com a ment no encarnada, no percep el món de la mateixa manera perquè no té òrgans sensorials. El coneixement de Déu dels esdeveniments futurs no és qüestió de veure o percebre què passarà. Aquesta visió és massa antropomòrfica, reduint el diví a quelcom que s’assembla a la limitació humana.

El model conceptualista: una millor explicació

Un model més adequat per a la preconeixement de Déu és l’enfocament conceptualista. En lloc de percebre els esdeveniments futurs, Déu els coneix de manera innata, de la mateixa manera que tenim un coneixement inherent de certes veritats. Per exemple, Plató va argumentar que els humans tenen una comprensió innata de certes veritats, i l’aprenentatge és simplement el procés de recordar aquest coneixement. Tot i que això pot no aplicar-se perfectament al coneixement humà, és molt plausible per al coneixement diví.
Déu posseeix la propietat essencial de conèixer totes les proposicions veritables. Aquests inclouen declaracions passades, presents i futures. Déu coneix el valor de veritat de cada proposició, ja sigui sobre esdeveniments passats, circumstàncies presents o successos futurs. Per exemple, la proposició “Demà menjaràs pizza per dinar” és vertadera o falsa, i Déu sap quina és perquè coneix el valor de veritat de totes les proposicions.

Percepció versus coneixement innat: abordar la concepció errònia

Els que argumenten que el coneixement de Déu ha de ser perceptiu sovint cauen en un parany comú. Suposen que perquè Déu conegui el futur, els esdeveniments futurs ja han d’existir perquè ell els vegi. Tanmateix, aquesta suposició és errònia. Els esdeveniments no necessiten existir per ser coneguts. El coneixement de Déu no es basa en percebre els esdeveniments com si fossin objectes físics que cal observar.
En comptes d’això, penseu en Déu com inspeccionant proposicions. Aquestes proposicions sobre el futur existeixen en el moment present. Déu pot examinar aquestes proposicions i determinar si són vertaderes o falses. Per exemple, l’afirmació “Demà no menjaràs pizza” és una proposta que existeix ara, i Déu sap el seu valor de veritat tot i que demà encara no ha arribat. El seu coneixement no depèn que els esdeveniments futurs ja siguin reals en un sentit físic, sinó que es basa en la seva comprensió de la veritat i la lògica.

Podem negar la veritat de les proposicions de futur?

Aquells que neguen la capacitat de Déu per conèixer el futur sovint ho fan qüestionant el valor de veritat de les proposicions futures. Argumenten que, com que els esdeveniments futurs encara no han passat, no podem atribuir veritat o falsedat a les afirmacions sobre el futur. Això, però, entra en conflicte amb el principi de bivalència, concepte fonamental de la lògica. El principi de bivalència afirma que tota proposició és vertadera o falsa. Si aquest principi és vàlid per a les proposicions futures, llavors Déu, sent omniscient, ha de conèixer el valor de veritat d’aquestes afirmacions.
Per exemple, l’afirmació “Demà aniràs a passejar” és vertadera o falsa. Encara que encara no t’hagis decidit, un d’aquests resultats acabarà succeint, i Déu ja sap quin és cert. Negar aquest valor de veritat soscava la coherència de la mateixa lògica. Per tant, reconèixer que Déu coneix la veritat de les proposicions futures és alhora lògic i coherent amb la naturalesa de l’omnisciència divina.

Conclusió: trobar inspiració en el coneixement diví

En considerar com Déu coneix el futur, podem reconfortar-nos en comprendre que el seu coneixement no es limita a les limitacions humanes. El coneixement de Déu està arrelat en la seva naturalesa eterna i en la seva capacitat de comprendre totes les veritats, incloses les futures. Aquest coneixement no es basa en la percepció sinó en una comprensió inherent de la veritat i la lògica. El model conceptualista proporciona una explicació sòlida, que mostra que la presciencia de Déu està molt més enllà del que podem percebre o comprendre.
M’he trobat amb altres que han explorat aquest tema i han trobat una inspiració similar en aquestes idees. Les seves experiències han aprofundit en la meva comprensió del coneixement diví, i us animo a explorar aquestes idees més. Si estàs interessat en aprendre més, visita aquest [vídeo a YouTube](https://www.youtube.com/watch?v=cUUWQqy4zrA).