Comprendre l’argument cosmològic: pot l’univers demostrar l’existència de Déu?

Introducció: la recerca d’una primera causa

Una de les preguntes filosòfiques més convincents a què s’enfronta la humanitat és l’existència de Déu. Entre els molts arguments proposats, destaca l’argument cosmològic. Aquest argument intenta demostrar que l’existència de l’univers implica una primera causa, que molts sostenen que és Déu. L’argument cosmològic no és només una teoria sinó una família d’arguments, cadascun dels quals té com a objectiu explicar l’existència de l’univers. En aquest article, explorarem l’argument cosmològic en profunditat, desglossant els seus components principals i abordant com la ciència i la filosofia modernes interactuen amb aquest debat atemporal.

Què és l’argument cosmològic?

L’argument cosmològic es basa en la idea que tot el que existeix té una causa. Comença amb la simple observació que l’univers existeix i després intenta explicar per què és així. La idea bàsica és que hi ha d’haver una raó suficient o primera causa per a l’existència de l’univers, que no depèn de res més. En les interpretacions teistes, aquesta primera causa s’identifica com Déu.
Tot i que hi ha diferents variacions de l’argument cosmològic, comparteixen un objectiu comú: demostrar que l’existència de l’univers no es pot explicar únicament pel propi univers. En canvi, requereix una causa externa i transcendent, quelcom més enllà de l’espai i el temps.

L’argument de la contingència

Una de les formes centrals de l’argument cosmològic és l’argument de la contingència. La idea de contingència vol dir que alguna cosa no ha d’existir i pot dependre d’una altra cosa per a la seva existència. Per exemple, els humans som éssers contingents perquè depenem de factors externs (com els nostres pares) per a la nostra existència.
L’argument de la contingència afirma que tot a l’univers té una explicació o una causa per a la seva existència. O alguna cosa existeix per la seva pròpia naturalesa, o existeix per una causa externa. Quan s’aplica a l’univers, aquest argument postula que l’univers no pot explicar la seva pròpia existència. Com que l’univers existeix, hi ha d’haver una raó per a la seva existència més enllà d’ell mateix. Aquesta causa externa, segons els defensors de l’argument cosmològic, és Déu.
La força d’aquest argument rau en la seva simplicitat. Si tot té una raó d’existir, l’univers no hauria de ser una excepció. En rastrejar causes i efectes, l’argument finalment apunta a una causa no causada: un ésser que existeix necessàriament, més que de manera contingent.

L’argument d’una primera causa temporal

Una altra versió de l’argument cosmològic se centra en el concepte d’una primera causa temporal. Aquest argument es basa en el principi que tot el que comença a existir ha de tenir una causa. Segueix aquesta lògica:
1. El que comença a existir té una causa. 2. L’univers va començar a existir. 3. Per tant, l’univers té una causa.
Aquest argument s’enfronta directament a la idea que l’univers podria haver existit sempre. En afirmar que l’univers va tenir un començament, els defensors de l’argument de la primera causa temporal suggereixen que l’univers requereix una causa externa per explicar per què va començar en primer lloc. Aquesta causa, argumenten, ha de ser alguna cosa fora de l’univers mateix; de nou, molts argumenten que això és Déu.

El viatge històric de l’argument cosmològic

L’argument cosmològic té arrels profundes en la filosofia i la teologia occidentals. Ha estat defensat per alguns dels més grans pensadors al llarg de la història, inclosos filòsofs grecs antics i teòlegs medievals. Tanmateix, durant la Il·lustració, les crítiques de filòsofs com David Hume i Immanuel Kant van desafiar la validesa de l’argument.
Hume es va preguntar si podríem suposar que cada esdeveniment ha de tenir una causa, cosa que suggereix que la nostra comprensió de causa i efecte pot no aplicar-se a l’univers en conjunt. Kant, d’altra banda, va argumentar que la raó humana podria estar limitada en la seva capacitat per comprendre plenament els orígens de l’univers.
Malgrat aquestes crítiques, l’argument cosmològic ha vist un ressorgiment en els últims temps. Molts filòsofs contemporanis continuen defensant-lo, afinant l’argumentació i abordant els reptes que plantejaven els pensadors de la Il·lustració. Avui, hi ha un interès renovat per la teologia natural, i l’argument cosmològic és al cor d’aquest renaixement.

L’evidència científica i l’argument cosmològic

En les últimes dècades, els descobriments científics han proporcionat suport addicional a l’argument cosmològic, especialment l’argument d’una primera causa. A l’època medieval, no hi havia proves empíriques que suggerissin que l’univers tingués un inici. Els filòsofs es basaven exclusivament en arguments filosòfics per desafiar la idea d’un passat infinit o d’una regressió infinita de causes.
Tanmateix, els descobriments astrofísics moderns, inclosos els del telescopi Hubble, han revolucionat la nostra comprensió de l’univers. La teoria del Big Bang, per exemple, proporciona proves convincents que l’univers va tenir un començament. Si l’univers va començar a existir en un moment determinat, això s’alinea amb l’afirmació de l’argument cosmològic que l’univers no és autosuficient: tenia una causa.
El descobriment de l’univers en expansió recolza encara més la idea que l’univers és contingent i no infinit. En rastrejar l’expansió de l’univers en el temps, els científics han demostrat que l’espai i el temps mateixos van tenir un inici, la qual cosa va portar a la conclusió que l’univers no és una entitat necessàriament existent. Aquesta confirmació científica reforça l’argument cosmològic proporcionant suport empíric a la idea que l’univers requereix una causa més enllà d’ell mateix.

El renaixement de la teologia natural

Actualment vivim en una època on l’argument cosmològic s’ha revifat amb un vigor renovat. Alguns dels millors filòsofs contemporanis del món de parla anglesa són defensors sofisticats d’aquest argument. Aquest ressorgiment intel·lectual ha alimentat un renaixement més ampli en la teologia natural, on els arguments de l’existència de Déu s’examinen no només a través de la fe sinó a través de la raó i la lògica.
L’argument cosmològic, en particular, es beneficia tant de la defensa filosòfica com de la confirmació científica. A mesura que sorgeixen més descobriments sobre l’univers, semblen reforçar les premisses clau d’aquest argument. La idea que l’univers va tenir un començament i requereix una causa externa continua ressonant tant entre filòsofs com científics.

Conclusió: la recerca de respostes

Al final, l’argument cosmològic ofereix un cas poderós de l’existència de Déu abordant una de les preguntes més fonamentals: per què existeix l’univers? En explorar els conceptes de contingència, causalitat i l’inici de l’univers, aquest argument presenta una base racional per creure en una primera causa transcendent: Déu.
Reflexionant sobre les complexitats d’aquest argument, em va semblar perspicaç veure com la filosofia i la ciència s’entrecreuen en la recerca de significat. Si esteu interessats a aprofundir en aquest tema, us recomano que vegeu aquest vídeo que provoca reflexions aquí a>.

Entrada similar