L’argument cosmològic de Kalam: va tenir un començament l’univers?
Introducció: explorant els orígens de l’univers
La qüestió de si l’univers va tenir un inici és una de les investigacions més profundes tant en ciència com en filosofia. Un dels arguments més famosos que aborden aquesta qüestió és l’argument cosmològic de Kalam, que afirma que l’univers va començar a existir i que la seva causa ha de ser transcendent. En aquest article, explorarem els fonaments d’aquest argument, així com l’evidència científica i filosòfica que el sustenten. També veurem com aquestes idees es connecten amb conceptes teològics més amplis.
Què és l’argument cosmològic de Kalam?
L’argument cosmològic de Kalam és un intent de respondre a dues preguntes fonamentals: L’univers va tenir un començament i, si és així, per què? William Lane Craig, un destacat filòsof i teòleg, ha dedicat anys d’investigació a aquest argument. Conclou que l’univers va tenir un inici absolut i, per tant, hi ha d’haver una causa transcendent que el va portar a l’existència.
L’argument és senzill però potent:
1. Tot el que comença a existir té una causa. 2. L’univers va començar a existir. 3. Per tant, l’univers té una causa.
Aquesta causa, segons Craig, ha de ser un creador sense causa, sense canvis, sense espai i atemporal. En analitzar els atributs que aquesta causa ha de tenir, Craig argumenta que apunta a un creador personal i immensament poderós, el que molts reconeixeria com Déu.
La motivació darrere de la investigació
La fascinació de Craig pels orígens de l’univers va començar quan era un nen. Estava intrigat per la pregunta: “D’on va sortir l’univers?” i es preguntava si tenia un principi o havia existit eternament. Els seus estudis filosòfics el van portar a descobrir que algunes de les ments més grans de la història havien lluitat amb la mateixa qüestió. Captivat per la profunditat de l’argument cosmològic, Craig va seguir aquesta línia d’investigació al llarg de la seva carrera acadèmica, i finalment va escriure la seva tesi doctoral sobre el tema.
El que fa que l’argument cosmològic de Kalam sigui únic és el seu atractiu tant per al raonament filosòfic com per a les troballes científiques contemporànies. Craig inicialment va abordar el problema des d’una perspectiva purament filosòfica, però més tard va trobar que la cosmologia moderna oferia proves empíriques convincents en suport d’un univers finit.
Consideracions filosòfiques: el passat pot ser infinit?
Una de les preguntes centrals que Craig va intentar respondre era si és possible que l’univers tingui un passat infinit. Si l’univers no tingués principi i s’estengués infinitament cap al passat, hi hauria una sèrie interminable d’esdeveniments previs. Filosòficament, aquest concepte és molt problemàtic. Craig argumenta que un infinit real no pot existir al món real perquè condueix a contradiccions lògiques.
Per exemple, si resteu l’infinit a l’infinit, podríeu obtenir resultats diferents segons com organitzeu la resta. Aquest absurd demostra que un passat infinit no és possible i, per tant, l’univers devia tenir un començament.
El paper de la cosmologia moderna: evidència científica per a un principi
Si bé els arguments filosòfics contra un passat infinit són persuasius, Craig també va recórrer a la ciència moderna per obtenir més proves. En la seva investigació, va descobrir que el model estàndard de l’astrofísica contemporània, la teoria del Big Bang, recolza la idea que l’univers va tenir un començament absolut. El Big Bang representa el moment en què l’espai, el temps i la matèria van sorgir del no-res.
Aquest descobriment va sorprendre Craig, ja que va proporcionar una confirmació empírica notable dels arguments filosòfics que havia estat estudiant. Segons la teoria del Big Bang, l’univers no és etern sinó que va tenir un començament finit en el passat. Aquest inici suggereix la necessitat d’una causa fora de l’espai i el temps, alineant-se amb les conclusions de l’Argument Cosmològic de Kalam.
El multivers i altres models
Des del desenvolupament del model del Big Bang, han sorgit teories alternatives, com la hipòtesi del multivers. Alguns científics proposen que el nostre univers és un dels molts universos de bombolles dins d’un multivers més gran. Aquest model planteja la qüestió de si el propi multivers va tenir un inici o si es podria estendre infinitament al passat.
Craig aborda aquest problema assenyalant el teorema de Borde-Guth-Vilenkin (BGV), un resultat matemàtic de 2003 que mostra que fins i tot els models inflacionistes, com el multivers, no es poden estendre a un passat infinit. Segons el teorema de BGV, qualsevol univers en expansió ha d’haver tingut un començament absolut. Aquesta troballa reforça l’afirmació que l’univers, ja sigui considerat individualment o com a part d’un multivers, tenia un punt de partida finit.
Altres models cosmològics: poden evitar un començament?
A més del multivers, s’han proposat altres models com les cosmologies “cíclica” o “brana” per evitar un inici. Aquestes teories suggereixen que l’univers pateix cicles interminables d’expansió i contracció o que els universos es creen quan xoquen “branes” de dimensions superiors. Tanmateix, aquests models també s’enfronten a limitacions a l’hora d’estendre’s al passat infinit. Craig destaca que ells tampoc no poden escapar de l’exigència d’un començament, ja que no aconsegueixen mantenir la coherència amb les lleis conegudes de la física.
Una vegada i una altra, s’ha demostrat que els models cosmològics que intenten evitar l’inici de l’univers són científicament insostenibles o requereixen la seva pròpia causa transcendent. Com a resultat, l’evidència científica es manté fortament a favor d’un univers que va començar a existir.
La teoria tensa del temps
Un dels aspectes més tècnics de la defensa de Craig de l’argument cosmològic de Kalam implica el seu compromís amb una teoria del temps tensa. En aquest punt de vista, el temps no és només una il·lusió; flueix objectivament, i el present és real. Això contrasta amb la teoria del temps sense tensió, que suggereix que els esdeveniments passats, presents i futurs conviuen tots per igual, sense un veritable “flux” del temps.
Craig argumenta que la teoria tensa del temps és essencial per a l’argument de Kalam perquè, sense un flux real de temps, el concepte d’inici es fa difícil de definir. Defensa la teoria tensa en els seus escrits, sostenint que s’adapta millor a la nostra experiència de la realitat i és compatible tant amb la filosofia com amb la ciència.
Resposta als crítics
Alguns crítics argumenten que l’ús de la ciència per part de Craig és selectiu, afirmant que accepta la teoria del Big Bang perquè admet un començament però rebutja aspectes de la relativitat que suggereixen una visió sense tensió del temps. Tanmateix, Craig assenyala que hi ha diferents interpretacions de la teoria de la relativitat. Afavoreix la interpretació neolorentziana, que permet una simultaneïtat absoluta i admet una visió tensa del temps. Aquest enfocament és empíricament equivalent a la interpretació estàndard de la relativitat i és una opció filosòficament vàlida.
Conclusió: les implicacions de l’argument cosmològic de Kalam
L’argument cosmològic de Kalam ofereix un cas poderós perquè l’univers tingui un inici, recolzat tant pel raonament filosòfic com per l’evidència científica moderna. Tot i que s’han proposat models cosmològics alternatius, cap ha evitat amb èxit la necessitat d’un començament. Això suggereix que l’univers va ser creat per una causa més enllà de l’espai i el temps, una idea que ressona profundament amb les visions teistes de la creació.
He trobat que l’argument cosmològic de Kalam és alhora intel·lectualment estimulant i espiritualment significatiu. Em vaig trobar amb altres persones que han compartit experiències similars a l’hora de fer front a aquestes preguntes profundes. Si esteu interessats a explorar aquest tema més, us animo a veure aquest [vídeo a YouTube](https://www.youtube.com/watch?v=MOPCf5Cuqhw).