Introducció: conciliar el preconeixement diví amb la llibertat humana

La relació entre la presciencia diví de Déu i el lliure albir humà ha estat un tema de debat de llarga data en filosofia i teologia. Com pot Déu, que sap tot el que passarà, encara permetre que els humans actuïn lliurement? El seu coneixement del futur significa que les eleccions humanes estan predeterminades? Aquestes preguntes toquen el nucli de l’omnisciència divina i el lliure albir, i el concepte de **coneixement mitjà** ofereix una possible resolució. En aquest article, explorarem com el preconeixement de Déu i la llibertat humana poden coexistir, i el paper que juga el coneixement mitjà en aquesta comprensió.

Què és la presciencia diví?

El preconeixement diví es refereix a la capacitat de Déu de saber-ho tot sobre el futur. El coneixement de Déu no es limita al present ni al passat; Ell sap totes les coses que passaran. Tanmateix, el repte ve quan intentem conciliar això amb la llibertat humana. Si Déu sap què farem abans de fer-ho, som realment lliures de prendre les nostres pròpies eleccions?
Molts argumenten que el coneixement de Déu dels esdeveniments futurs no necessàriament causa aquests esdeveniments. Que Déu sàpiga què triareu no vol dir que us obligui a triar-lo. Encara tens la capacitat de decidir, i si haguessis de triar d’una altra manera, Déu també ho sabria. Això ens permet mantenir la idea del lliure albir tot afirmant l’omnisciència de Déu.

Com funciona el coneixement mitjà?

Una de les idees més intrigants que ajuden a conciliar el preconeixement diví amb la llibertat humana és el concepte de **coneixement mitjà**. Desenvolupat per primera vegada pel teòleg jesuïta Luis de Molina a finals de la dècada de 1500, el coneixement mitjà suggereix que Déu no només sap què pot passar i què passarà, sinó també què passaria en qualsevol conjunt de circumstàncies. Aquest coneixement mitjà dóna a Déu una visió de les eleccions que farien els humans en tots els escenaris possibles.
Per exemple, Déu sap no només què menjareu per dinar demà, sinó també què hauríeu triat si les vostres circumstàncies haguessin estat lleugerament diferents. Això vol dir que Déu pot preveure el resultat de totes les decisions possibles que podríeu prendre en qualsevol situació donada, donant-li la capacitat de guiar el curs de la història humana sense violar la llibertat humana.

Els tres tipus de coneixement diví

Per entendre millor el coneixement mitjà, és útil mirar com encaixa en el marc més ampli del coneixement de Déu. El coneixement de Déu es pot classificar en tres tipus diferents:
1. **Coneixement natural**: es refereix al coneixement de Déu de totes les possibilitats. Déu sap tot el que podria passar, tota la gamma de resultats potencials a l’univers. Això inclou totes les lleis de la natura, les possibilitats lògiques i tot el que és teòricament possible.
2. **Coneixement mitjà**: Situat entre el coneixement natural i el lliure, el coneixement mitjà permet a Déu saber què passaria en una situació determinada. Déu té ple coneixement de totes les opcions hipotètiques i de les conseqüències que se’n deriven.
3. **Coneixement lliure**: aquest és el coneixement de Déu del món real: què passarà. Això inclou tots els esdeveniments, decisions i resultats del món que Déu ha actualitzat.

El poder del coneixement mitjà en la providència de Déu

El coneixement mitjà proporciona una eina única per entendre com Déu pot romandre sobirà alhora que permet als humans exercir el lliure albir. Atès que Déu sap què triaria lliurement cada persona en una situació determinada, pot organitzar les circumstàncies de manera que garanteixi que el seu pla definitiu es desenvolupi sense forçar ningú a actuar en contra de la seva voluntat. D’aquesta manera, el coneixement mitjà dóna a Déu un control absolut sobre el curs de la història, alhora que preserva la llibertat humana.
Per exemple, considereu un escenari en què un governant ha de prendre una decisió que podria afectar tota una nació. A través del seu coneixement mitjà, Déu sap què escolliria lliurement el governant en diverses circumstàncies. En col·locar el governant en una situació específica, Déu assegura que la lliure elecció del governant s’alinea amb el seu pla més gran. D’aquesta manera, Déu pot orquestrar els esdeveniments sense violar el lliure albir de ningú.

Reconciliar la llibertat humana amb la prescienciació diví

Una preocupació clau per a molts és la idea que si Déu coneix el futur, les nostres accions han d’estar predeterminades. Tanmateix, els defensors del coneixement mitjà argumenten que no és així. El preconeixement de Déu no fa que passin esdeveniments, ni elimina la nostra capacitat d’escollir lliurement. Més aviat, Déu sap per endavant quines eleccions lliures farem.
Una manera d’entendre-ho és a través d’una analogia amb el viatge en el temps. Imagineu un viatger que torna en el temps per presenciar un fet històric. El viatger sap què passarà perquè ja ha passat, però el seu coneixement no fa que l’esdeveniment es desenvolupi d’una manera determinada. De la mateixa manera, el coneixement de Déu dels esdeveniments futurs no provoca aquests esdeveniments; només reflecteix el que passarà.
Una altra perspectiva prové de **Guillermo d’Ockham**, que va suggerir que tot i que Déu coneix el futur, els humans encara tenim la capacitat de prendre decisions diferents. Si algú hagués escollit d’una altra manera, Déu hauria conegut aquest resultat alternatiu. En aquest punt de vista, el coneixement de Déu s’ajusta a les eleccions que fem, preservant la nostra llibertat sense comprometre la seva omnisciència.

Implicacions teològiques i filosòfiques

El concepte de coneixement mitjà té implicacions significatives per entendre la providència i el control de Déu sobre el món. Si Déu sap què passaria en tots els escenaris possibles, pot guiar els esdeveniments per assegurar-se que la seva voluntat s’acompleix alhora que permet als humans actuar amb llibertat. Això preserva la visió tradicional de Déu com a omnipotent i omniscient sense disminuir la realitat de la llibertat humana.
Tanmateix, el coneixement mitjà no ha estat universalment acceptat. Alguns teòlegs argumenten que dóna a Déu massa control, potencialment soscavant la responsabilitat humana. Si Déu pot establir les circumstàncies en què prenem les nostres decisions, realment tenim lliure albir? Malgrat aquesta preocupació, el coneixement mitjà ofereix una manera convincent d’equilibrar la sobirania divina amb la llibertat humana.

Conclusió: l’harmonia de la presciencia i la llibertat

Després d’explorar el coneixement mitjà i les seves implicacions, queda clar que aquest concepte proporciona una manera poderosa de conciliar el preconeixement diví amb la llibertat humana. En entendre com el coneixement de Déu abasta no només el que passarà, sinó també el que passaria, podem veure com funciona la seva providència sense comprometre la nostra capacitat de prendre decisions lliures.
Aquesta perspectiva m’ha ajudat a aprofundir en la meva apreciació de la teologia filosòfica i m’he trobat amb altres que han compartit idees similars. Si us interessa aprendre més sobre aquestes idees, us animo a veure aquest [vídeo a YouTube](https://www.youtube.com/watch?v=eMki6PUqiNw) per aprofundir en l’exploració.